Jaume Verdaguer nos ha deixat...

altOctubre del 1995 naixia Aire Nou de Baó, en Jaume en va ser el primer President, un President sorprenent.

Els nous airenovencs el coneixien pas o el coneixien malament. Fa uns anys que passava pel local a saludar-nos, i recordava a tots que havia estat el president d'Aire Nou, feia un mossec o una copa i se n'anava. Crec que val la pena recordar-lo a través d'anècdotes.

Els baotencs coneixien el Jaume des de temps, era un home implicat a nivell rugbístic. Havia dedicat part de la seua vida a al rugbi de vilatge. Havia estat secretari de l'equip de Bao.
Nosaltres, els "baotencs afegits", el vam descobrir el 1994, era soci de l'associació "Baho Rétro - Bao per demà". Assistia a les reunió i als diferents actes, persona discreta amb problemes d'audició, li costava a vegades introduir-se en les discussions, seguir les conferències...

A la dissolució de l'entitat "Baho Rétro - Baó per demà" se van crear dues associacions: Baho rétro d'una banda i Aire Nou de Bao de l'altra, ell no va dubtar i va venir tot seguit amb la part catalanista de l'entitat.
Vam convocar una reunió per a redactar estatuts i definir els objectius, ell era invitat i me va venir a trapar.
Ell sabia jugar dels seus problemes auditius i recordaré sempre aquest dia, s'apropa i comença la conversa:

  • Jaume:  Hervé, ja sabeu qui serà el President?
  • Jo: encara no, ja veurem, hem de saber primer qui s'engresca pel projecte, i tots plegats el llestarem.
  • Jaume: me fa plaer que pensis amb jo, mes se pas si en sun capaç.
  • Jo: Jaume no he dit això, mes si te'n sentes capaç...
  • Jaume: d'acord, hi pensi i te doni la resposta.

així va acabar la conversa. Tot seguit vaig a trobar el Josep i li comenti el diàleg de sords... És així que a la tardor del 1995 se reunien els membres fundadors d'Aire Nou i elegien el Jaume Verdaguer com a President.

Fins aquest dia se feia dir Jacky, però el dia de l'acte fundacional ens va explicar que a partir d'aquest moment Jaume era el nom pel qual l'havíem d'anomenar.

Tan bon punt elegit va anar per feina. Va començar a fer totes les cases de Bao per a trobar socis i en va trobar, amb un any vam passar de la dotzena de fundadors a més de 150 socis. Uns nos han explicat que a l'inici no volien pagar la quota i que educadament li deien no, l'altra amb problemes d'audició: "no fa res, si no tens sous avui, passaré demà" i tornava l'endemà fins a aconseguir els 50francs que costava llavors l'adhesió.

Jaume feia molt i demanava molt a cada un. Com a secretari me li calia redactar articles per l'Indépendant quasi bé cada setmana, quan arribava a casa, si no l'haviï fet era capaç de seure i esperar que li redacti el comunicat de premsa.

Jaume era ballador de sardanes, havia vingut un temps als cursos de català, ell que hauria pogut ensenyar-me a parlar. No s'estalviava, donava la volta al poble per a posar cartells als comerços o paperets a les bústies per a anunciar els futurs actes. És ell que havia dibuixat la portava de les primeres revistes airenovenques. Ell sabia que calia crear enllaços amb les altres entitats baotenques, cada tres mesos demanava a un president d'associació un article que li publicàvem.
Al cap d'una temporada de presidència els problemes de salut el van obligar a dimitir.
Jaume vas ser el primer President d'Aire Nou, vas fer créixer l'entitat, li vas donar aquesta empenta que intentem conservar. 

alt

Posem a sota els escrits que havien estat publicats a la revista d'Aire Nou

El Mot del President octubre 1995

De la dissolució de Baho Rétro - Baó per demà n'ha resultat la creació d'una nova associació Aire Nou de Baó que succeeix a la Secció Llengua i Cultura Catalanes.

Un Consell d'Administració Provisional ha estat elegit pels membres fundadors a fi de continuar l'obra de defensa i de difusió de la nostra llengua i de la nostra cultura a través de cursos de català, teatre en català, iniciació a la sardana al més gran nombre. Pels que ja saben parlar català, ballar la sardana: han de venir per a fer aprofitar als principiants de llurs coneixements i mantenir amb nosaltres una cultura encara viva i no crear folklore que seria la pèrdua de la nostra identitat.

Arribar i Moldre, aquest butlletí, el nostre, el vostre, continuarà a assegurar el lligam entre tots els membres de l'associació. Totes les persones que es volen expressar, ho poden fer tant en català com en francès, i en tota llibertat, ja que el dret de lliure expressió és un dret sagrat i que cal defensar. Esperem les vostres idees, les vostres opinions, els vostres articles. Llarga vida a la nostra nova associació AIRE NOU DE BAO

Jaume verdaguer