Un final de temporada engrescador

Castellers del RiberalAmb l'actuació de Manresa els Castellers del Riberal segellen un final de temporada que dóna bones perspectives pel 2011. La colla hi ha actuat dues vegades portant 6 castells d'estrucrures diferents i dos pilars de comiats també diferents.

Aquestes dues actuacions són fruita d'una temporada llarga d'esforços, de tossuderia de part de molta gent. Tot primer del cap de colla que setmana rere setmana ens ha fet treballar troncs i ha intentat posar-los sobre pinya, feina complicada a vegades per una colla "petita".

Però aquests castells són deguts a la resta de la tècnica i a la participació de tota la colla. La tècnica ha guanyat molt amb una pinya -encara reduida- però formada per un reguitzell de persones que van de mans altres a crosses, passant per agulles i laterals... Els Castellers del Riberal ja porten 14 temporades, temporades amb alts i baixos. N'he estat durant 12 el cap de colla i si he pogut acompanyar la colla per a assolir castells grans per una colla una mica al marge del món casteller tradicional, avui, com a casteller normal i corrent, com a casteller de pinya puc valorar els errors fets d'aquests anys. El primer i el més important és sense cap dubte la falta de consideració a la gent de pinya. Si fins el 2000 hem treballat i presentat tots els castells amb una soca completa, a partir del 2001, per facilitat hem portat a plaça castells de 6 nets, castells amb pinya on passàvem de crosses...

Per nosaltres semblava aleshores tenir avantatges. Amb poca gent aixecar castells nets o prescindint de persones a la pinya sembla donar seguretat, permet, vist de dalt veure més cares i menys formigó. L'altra avantatge era de tenir castells de 6 nets molt per la mà, segurament milllor que avui mateix, però de mica en mica hem perdut part de la pinya i de mica en mica ens hem condemnats a no progressar.

La feina feta el 2010 ha estat aquesta, la de recuperar la pinya i naturlament els castells se'n veuen afavoritzats.

Esperi que el 2011 cada un se senti orgullós de portar la camisa verda, la camisa del Riberal. Esperi que cada un de les agulles al cinquè cordó, de les crosses a l'anxeneta tingui consciència que el lloc que ocupa és tan important com el lloc que ocupi el veí.

Aquest 2010 hem tornat a veure cares que havien "abandonat" la colla, cares amb cossos que porten camises i persones que retroben el plaer a compartir esforços per a aconseguir allò de tan efímer que no se pot explicar a qui no ho viu des de dins.

Felicitats a tots.