Ball de Serrallonga

Ball de Serrallonga
Colla de Trinxeria


És amb aquest nom que el 12 de novembre de 2005 se presentà oficialment a Perpinyà la colla de Trinxeria.

El ball de Serrallonga fa part dels balls parlats. És teatre de carrer. S’arrela en la tradició agafant com a principal protagonista en Joan Sala i Ferrer dit Joan de Serrallonga (1594 - 1634). Aquest bandoler llegendari és als catalans el que és el Guillem Tell, Robin Hood o Bonnie and Clide per a altres.
El folklorista Joan Amades treballava a final de la seva vida sobre l’estudi del Ball de Serrallonga al Rosselló. Tenia documentació d’aquest ball a Perpinyà, Elna, Palau del Vidre i Bulaternera.

els "Serrallonga i Joana" de les colles padrines

Les colles que varen apadrinar la colla nòrdica: la Colla de Trinxeria
Ball de Serrallonga de Tarragona
Ball de Serrallonga de Torredembarra
Ball de Serrallonga de Vilanova i la Geltrú
Ball de Serrallonga de Vilafranca de Penedès
Ball de Serrallonga de Terrassa
Ball de Serrallonga de Sant Hilari Sacalm
Trabucaires de l'Albera


Els "Joan de Serrallonga i Joana" Perpinyà novembre 2005

Torna, torna Serrallonga
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran
Colla de Trinxeria
Ball de Serrallonga i Trabucaires

  • El ball de Serrallonga fa part dels balls parlats. És teatre de carrer. S’arrela en la tradició agafant com a principal protagonista Joan de Serrallonga. Aquest bandoler llegendari és als catalans el que és el Guillem Tell, Robin Hood o Bonnie and Clide per a altres. El folklorista Joan Amades treballava a final de la seva vida sobre l’estudi del Ball de Serrallonga al Rosselló. Tenia documentació d’aquest ball a Perpinyà, Elna, Palau del Vidre i Bulaternera.
  • Qui era en Joan de Serrallonga? En Joan Sala i Ferrer (1596-1634), àlies, Joan de Serrallonga, era bandoler i cap de quadrilla partidari dels nyerros que defensaven els furs de la terra davant del poder del rei. Els nyerros eren més aviat gent del poble i rural, en oposició als cadells, que malgrat defensar la mateixa causa que els nyerros, eren més aviat gent noble i senyorial. En Serrallonga va ser pagès, més precisament llaurador, a les Guilleries, on va aconseguir ser el cap del bandolerisme català, heroi dels més febles. Tingué una fi tràgica, el van capturar, empresonar i jutjar el 1633. L’assotaren, li tallaren les orelles i l’esquarteraren. El cap el penjaren dins d’una gàbia, destruiren les seues propietats i cremaren els seus boscos.
  • Quina era la seua «activitat»? Robava a cara descoberta, va cremar pallers per venjança, va tallar el nas a una dona per escarment, i si convenia matava o feia matar a qui li feia mal. Era noble i lleial amb els seus amics i valedors, però alhora, com ja hem dit els seus mètodes eren expeditius i violents sense tenir manies a l’hora de robar i matar. Tot i l’agressivitat que de vegades demostrava, solia tractar bé tots aquells a qui robava, sempre que no fossin enemics seus i/o d’algun home de la seua quadrilla.
  • Com era? Físicament era alt i ben plantat. Sembla que era un home presumit i en els darrers temps portava barretina. Tenia fums de galant. La indumentària no devia pas ser diferent de la de molts camperols o vilatans de l’època : calces fins a mitja cama, grió, sabates o espardenyes, capa i barret. Però sense dubte els bandolers importants, com era Serrallonga, i els cap de colla, devien anar força més ben vestits : robes de qualitat, barrets amb plomalls, cadenes d’or al coll i arracades a les orelles.
  • Quines armes feia servir? Les armes que feien servir eren pedrenyals curts i llargs. No hi havia veritable bandoler sense pedrenyal. També utilitzaven escopets, pistoles i punyals. Els pedrenyals eren a l’època l’arma prohibida per les autoritats. La capa de pastor « gascona » que entraven amb frau a Catalunya i que també era perseguida per les autoritats, dissimulava les armes de bandoler.
  • Les representacions d’aquest ball van tenir una difusió molt important arreu de Catalunya, tant la del Sud com la del Nord, durant els segles XVIII i XIX. Segons les notes de Joan Amades, en una de les últimes representacions fetes a Perpinyà cap al 1850 hi van prendre part unes vuitanta persones. Se veu que el llenguatge era tan groller, que fins i tot la policia hi va haver d’intervenir. Palau del Vidre sembla que va ser la població nord-catalana on va ser més important el Ball de Serrallonga. La versió de Bulaternera és, segons Amades, més completa i més interessant que la de Palau del Vidre. És més afinada de llenguatge i amb tota probabilitat més bella que l’altra. Aquest ball, ha estat una de les manifestacions importants de la nostra cultura popular, ha format part de la tradició durant un llarg període, i després d’una llarga interrupció ha reprès. Reapareix a Vilafranca del Penedès el 1980, prenent part en cercaviles i processons, i fent por als més menuts que surten a espiar els balls. I no només a Vilafranca, sinó que en molts més pobles catalans: Torredembarra, Sitges, Banyoles, Tarragona, Valls, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sant Hilari Sacalm,… i ara aquí a Bao.

Auca d'en Joan de Serrallonga