Bascos i catalans

Aquesta setmana pensava fer un missatge per recordar la importància de participar als actes del 7 de novembre a Perpinyà. No serà així per dues raons.

La primera és que només mirant la primera pàgina d'aquest web se veu la importància que se li dóna: un vídeo, tots els cartells, enllaços cap al manifest o cap a la pàgina www.350anys.cat tota una visibilitat que no donaria més motius per a participar.

La segona raó és el passat cap de setmana i la vinguda d'un grup de dansaires bascs.

Érem uns quants a haver compartit unes hores i a haver pogut intercanviar idees i experiències.

Euskadi nord i Catalunya nord tenen punts en comú i el primer és de trobar-se amb un problema similar de cara a la llengua pròpia del país. Que sigui el basc o el català, una i altra llengua no tenen el lloc que d'una llengua pròpia al propi territori, una i altra llengua pateixen de la imposició del francès i de la voluntat de fer desaparèixer la llengua vernacle, però els primers han reeixit a treure's de sobre el complex d'utilitzar la seua llengua en tota normalitat.

Ho hem pogut veure i sentir al llarg de la vesprada compartida i ho hem pogut encara sentir millor diumenge a Tuïr, mentres Dansaires de Tuïr i de Guetari ensenyaven els seus balls.

Els primers van parlar únicament en francès i per cada paraula catalana havien de donar una traducció com si els habitants de Catalunya no fossin capaces d'entendre. Els bascos, sense problema van parlar en basc, van evidentment traduir les seues paraules, però van ensenyar que parlar basc no era cap futilitat, era una necessitat.

Els dansaires d'Euskadi nos van agrair per haver estat rebuts en llengua catalana i haver estat iniciats als castells en llengua del país. parlem català en tota normalitat, no discrimenem els nous vinguts, ensenyem que els tractem com la gent de casa i compartim elq ue tenim de més preciós: la llengua

Imprimeix