En Georges nos ha deixat
Ha patit una aturada cardíaca, tenia 57 anys. El volem recordar perquè fa part d'aquesta gent que ha participat a la història i a l'èxit d'Aire Nou.
En Georges era un català discret amb conviccions i, com tot bon català també amb incoherències de cara a la llengua.
Fa 20 anys adheria a Aire Nou. Suposi que la seua motivació era la llengua catalana. Com molta gent al nord, ell n'havia estat privat. Sí que l'entenia i la podia parlar ja que quan ell era mainatge, era la llengua d'ús habitual dels adults del poble, però com quasibé tota la mainada l'havien obligat a parlar francès.
El 1995 Aire Nou de Bao va néixer amb cursos de català, sardanes i un taller de teatre per a la mainada. Llavors en Georges no se sentia prou armat per a transmetre a les seues filles aquest bé tan preciós que és la llengua.
Aire Nou va caure bé, les va apuntar al grup de teatre infantil una eina per a posar la llengua catalana a la boca dels més joves. Arran de l'èxit d'aquest grup vam crear un teatre per a adults i el Georges s'hi va apuntar, més tard va posar una camisa verda, més tard encara va agafar una maça per a fer cremar carretilles.
A més d'implicar-se directament a nivell personal i familiar, va ser un dels més importants patrocinadors d' Identi'CAT.
Quan va arribar a la cinquantena, va canviar de vida. No va renegar el seu passat, però va triar altres prioritats, no va tornar a Aire Nou, però estic segur que en seguia l'actualitat.
Nos vam perdre de vista, però vull destacar dues anècdotes d'aquests últims anys, anècdotes arran de dues encontres que vam tenir quan ell era elegit municipal.
El 2008, me va sorprendre molt quan me va demanar de parlar francès. Com a elegit interpretava que en un marc republicà la llengua catalana no hi tenia cabuda. Li vaig explicar que segurament tenia raó, que el català era menyspreat per la République, però que no podiï pas respectar cap institució que no respectès la meua llibertat d'expressió. A partir d'aquí vam tornar a parlar català.
La segona anècdota va arribar el 2010 quan me va invitar a un ple de l'ajuntament, hi va defensar de molt bona manera els correfocs i va fer aprovar una moció de sosteniment a la resta d'elegits.
D'ençà nos vam creuar unes quantes vegades, però mai per a discutir del país.
En Georges va ser important per Aire Nou pel seu compromís, però també perquè era baotenc de soca i d'arrels i amb l'Andreu i uns quants fills de Bao més van donar suport a totes les iniciatives de l'entitat, van legitimar la reivindicació catalanista al poble.
El seu programa electoral portava el projecte de crear fileres bilingües a l'escola de Bao.
De fet, vaig conèixer en Georges una desena d'anys, els anys que va passar per Aire Nou, i vaig descobrir un home disponible, amb ganes de viure, de fer festa, sempre respectuós i acollidor.
Hervé
Quan feia teatre tenia una capacitat humorística imparable