Skip to main content

Adiu l'Avi

aviAvui hem acompanyat l'Avi pel seu darrer viatge.

Acabava de complir 80 anys. Ara fa una desena d'anys se va fer fer airenovenc però nos coneixia i nos seguia des de feia molts anys. Recordi que m'havia ensenyat fotografies dels Castellers del Riberal del 1998.

A Aire Nou disfrutava. Era de tots els assaigs, de totes les actuacions, de totes les manifestacions, i ho havia quasi tot provat.

Va entrar com a casteller, valent, a vegades malhumorat però sempre disposat a fer pinya. Tot seguit va participar als correfocs a vegades al carro o altres vegades repartint carretilles i evidentment quan podia agafava una maça i cremava un o altre artifici.

Havia fet part dels Sorollosos però és possiblement el trabuc a la mà que s'ho passava millor. No tenia por de posar-hi pòlvora.

Havia nascut a Alió el 1935, li agradava ensenyar l'acte de naixament redactat en català, ho tenia clar havia neixit amb la nacionalitat catalana. La dictadura franquista va obligar els pares a marxar i refugiar-se a Catalunya Nord.

Home discret, fidel, altruista i molt actiu.

Va posar la seua jubilació al servei d'entitats culturals i civíques.

Tenia diverses passions i estimava la gent. Expresseva la seua solidaritat donant cada setmana unes hores als "Restos du Coeur", era un voluntari assidu.

Anava a ballar sardanes, era capaç de tallar curt una xerrada sense gaire interès per a puntejar al ritme d'un flaviol.

Era un apassionat de barques catalanes. Cada setmana anava a Sant Hipòlit i a vegades a paililles per a ajudar a la recuperació d'aquest patrimoni marítim. Recordi que entrant a casa seua una de les primeres coses que hi podíem veure era un veler miniatura que havia confeccionat del tot.

Fa uns anys va redescobrir el plaer d'anar amb dues rodes, se va comprar un "scooter" per a venir a assajar, a actuar. Una compra que li va permetre fer-se soci dels motards independentistes.

També s'havia fet soci de l'Assemblea Nacional Catalana, participava a diverses manifestacions. No s'ha perdut cap dels 11 de setembre precedents. Esperava en candaletes la nova República Catalana.

Li agradava la festa, el bon menjar.

Menjar calçots era un dels seus plaers. En menjava per la calçotada airenovenca, però també baixàvem a Valls, passàvem per Alió m'ensenyava la Casa de la Vila o l'antiga casa de família abans d'anar a Cal Ganxo.

L'Avi, l'amic, la propera vegada que tornaré a Cal Ganxo beuré cava menjant calçots a la teua memòria en aquest lloc que tan t'agradava.

Hervé

PD: L'Avi era una persona sàvia, lamenti que no hagi volgut mai explicar-me més coses. Fa anys que li voliï fer una entrevista, me responia "potser un dia".