En defensa dels correfocs

Defensar els correfocs és defensar un element de la identitat cultural catalana, això ho sabem, però en el fons és més que això. Defensar aquest tipus de festes, és plantejar-se d'una manera concreta el tipus de societat que volem per nosaltres i per les generacions futures.

Vivim en una època on no sem protagonistes socials, sem éssers individuals i passius davant una societat on tot és imposat i on no tenim res a dir.

 No hi ha cap participació de la gent normal, fins i tot els carnavals, que haurien de ser festes iconoclastes de trencar esquemes, se tradueixen a rues insípides, i nosaltres en espectadors passius. Les festes estil correfoc, són justament festes participatives on tanta importància tenen els diables i les besties de foc com la gent que hi corre al voltant, si la gent no hi participa, sem davant d'un espectacle un poc de circ, però que perd tota la seva intensitat. L'adrenalina de qui corre al costat d'un diable, és realment una part inqüestionable de la festa.

El risc : vivim també en l'època del pretés risc zero, de la falsa sobreprotecció de la mainada, de la gent incapaç d'assumir cap risc. Una camisa cremada... anem a trapar l'assegurança.. Un jove se fa mal al rugbi (per cert molt més freqüentment que en un correfoc), i reclamem responsabilitats a l'entrenador. Un mainatge cau al pati de l'escola... i demanem presó pel director (a) de l'escola. Algú cau al rec... i reclamem responsabilitats al batlle. El risc zero no existeix, i la mateixa gent que et vol imposar el risc zero prohibint correfocs i altres festes, són els qui t'imposen línies elèctriques de molt alta tensió, incineradores que deixen anar dioxines, i antenes de telefonia mòbil. Quan hi han interessos econòmics al darrera, aleshores no se compten pas els riscs. Però quan se tracta de cultura popular, de cultura que dona estructura social, que fa que la gent s'ajunti i que pensin per ells mateixos assumint els seus propis riscs, aleshores tot són traves i bastons a les rodes.

Defensem els correfocs, perquè representen una societat sana, responsable i que mira el futur amb optimisme des de una perspectiva catalana.