Alts i baixos als castells.

Al llarg d'aquest 17 de maig a Cerdanyola m'han tornat a la memòria les 12 temporades dels Castellers del Riberal. Això passa quan dubti. Si els castells nos havien sortit tots bé, hauriï fet com tothom en aquest cas, hauriï disfrutat. Això de disfrutar de bons castells sense pensar a res més que de disfrutar ho he fet sovint.
I això de dubtar també ho he fet, ara ho puc dir no sóc més cap de colla.

Vaig dubtar el 1996 i els primers mesos del 1997, l'any de creació de la colla.Van ser 8 mesos llargs per a aconseguir a tenir 80 camises a plaça.
A l'estiu, ja les teníem, per la primera Diada de la colla, novembre 1997 érem un centenar a plaça. Un any més tard, novembre 1998 havíem pogut ser 165 camises verdes (totes del Riberal) per la Diada. Abril 1999, ja no funcionava. Per sant Jordi a Cotlliure vam ser incapaços de fer castells de 5, per la Pau i Treva a Toluges el maig no fèiem tampoc castells de 5. Amb prou feina érem 50. De cop i volta l'estiu vam començar a ser una mica més i per la Diada novembre 1999 fèiem el primer intent desmuntat de 4de7 col.locant dosos.

Els 2000 i 2001van ser anys de creixement, guanyàvem en tècnica, la mainada treballava de valent.
El 2002 vam descarregar 13 o 14 castells de 7, tots érem feliços. Vam tancar la temporada amb el 4de7 amb agulla i el pilar de 5 aixecat per sota. Què havíem de demanar més? Tocàvem cel... però era una impressió, érem incapaços de canviar un nin del pom de dalt i això al final no perdona.

El nivell dels nostres castells va anar baixant any rere any per dues raons. No vam estar capaços de fer confiança a la mainada nova, i anàvem a la facilitat: fèiem castells de 6 nets. El resultat l'hem pagat del 2004 al 2008.
Els castells nets nos van fer perdre gent de pinya que no se sentia més concernida, i tret de les diades de Milars i de Bao no arribàvem pas a portar més de 70 persones amb camisa i ganes de fer castells.

Avui a Cerdanyola hem viscut una gran Diada. Aquests que miren la Diada amb clau dels castells descarregats diran alt i fort que minvem, ho diran amb la certitud de dir una veritat... i s'enganyaran.

Els que analitzen els castells amb el que ha passat realment, tots aquests petits esdeveniments que no se veuen si no ets de la colla, veuran que l'actuació ha estat més que positiva.
Parlem del punt negatiu, l'únic punt negatiu és que uns castellers no s'han sentit concernits i no han vingut.
però el punt positiu és que la tècnica ha estat obligada de treballar i de se concertar i de fer confiança a gent nova tan a segons com al pom de dalt. És això el punt positiu, que supera molt el negatiu.
Hem sortit de plaça amb 2 pilars de 4 i un tres de sis, però hem vist que hi ha elements nou que arriben. Persones motivades, amb ganes de portar alt els nostres colors.

Primera 1999, ara fa 10 anys pensavi que plegaríem, no veiï sortida. 10 anys més tard amb l'experiència crec poder afirmar que anem per bon camí... a condició que siguem capaços de recordar que TOTS sem indispensables a l'hora d'assajar, a l'hora de fer castells.