el 22 de gener celebrem 15 anys del primer pilar de quatre nord-català

altAvui, pels Castellers del Riberal, realitzar un pilar de 4 sembla ser com bufar i fer ampolles, però fa 15 anys no era tan clar.
Fem memòria.

Sant Joan 1996, érem uns quants airenovencs entaulats al fogar rural de Bao, celebrant la Festa nacional dels Països Catalans. Fèiem un balanç d'un any de l'entitat:
Érem de 100 a 150 socis. Proposàvem cursos de català, iniciació a la sardana, teatre per a mainatges i per a adults. Els socis tenien en general de 4 a 12 anys i la major part dels altres superaven els 40.

Com atreure els 15-30 anys?

altEl Josep Serra va proposar la creació d'una colla castellera. De castells no en sabíem res, només les poques actuacions que havíem pogut veure. El Josep va explicar que havia de funcionar, l'activitat necessàriament reuniria gent de totes les edats i si més no, crearíem l'esdeveniment.

Uns dies més tard trucàvem a Tarragona i a Valls, per profans com nosaltres les dues ciutats representaven el Bressol del món casteller i érem segurs de trobar l'ajuda necessària. Des de Tarragona (ara no recordi quina de les 4 colles) se'ns va respondre que a la Jonquera hi havia una colla nova, una colla que nos podria assessorar. És així que vam contactar amb el Jordi Puigsegur, fill del president dels Castellers de l'Albera.

La realitat és que en Jordi va ser la persona més adient del món. La idea d'ajudar a la creació d'una colla a la Catalunya Nord el va engrescar, i ell va decidir son pare, la resta de la colla de l'Albera i nos va engrescar.
Octubre 1996 els Castellers de l'Albera venien a Bao per a fer una demostració, el novembre teníem faixes i fèiem el primer assaig.
Els primers assaigs érem: les famílies Serra, Pougault Pla, Renyé Pla, Pi, la Mireia Parra, el Sebastià Girard i el Jordi que venia sempre que podia. Fèiem els assaigs al Fogar Rural els dissabte entre dues sardanes ja que aprofitàvem el curs d'iniciació a la sardana per a tenir pinya. D'aquest grupet d'una dotzena de persones naixien simultàniament la colla castellera i la colla de gralles, dues activitats que canviarien Aire Nou.

alt

un dels primers assaigs

Del novembre 96 al gener 97, tancats al fogar havíem reeixit a reclutar unes poques persones. Però amb poca gent aixecàvem pilars de 3 nets i apreníem a fer poms.
El 26 de gener del 1997, en el marc de la Sant Vicenç, Festa Major de Bao, érem 20 nord-catalans en camisa blanca i texans, 20 acompanyats dels Castellers de l'Albera i vam protagonitzar una actuació al peu de la Platana.

Aquesta hora de castells la recordi com un moment surrealista.


alt

primer 3de5, el més llarg castell de la història

Me vaig trobar anomenat cap de colla, sense avís previ de ningú, només per iniciativa dels Castellers de l'Albera. Recordi que un d'ells m'acompanyava tota l'estona per a explicar-me com se tancava una pinya i les paraules a dir per a fer pujar i baixar la construcció.
Recordi també que el mateix dia vam reclutar i vam reclutar gent que vam posar al tronc del primer castell: un 3de5 amb pinya, segurament el castell més llarg de tota la història, sempre el més llarg de tota la nostra història.
La veritat és que el pilar de 4 no va tenir massa problemes, era hesitant, no sabíem massa com agafar, on posar mans i peus, però va enlairar-se i gràcies a la pinya de l'Albera se va coronar amb tranquil.litat.
Del mateix dia no recordi res més tret d'aquesta joia que vam compartir i de la presència d'uns Marrecs de Salt.

Aquest dia iniciàvem un nou camí, un camí que donaria una altra envergadura a Aire Nou.

alt

les primeres gralles

La simple entitat de poble agafava una dimensió nacional. Els castells nos permetien d'actuar a moltes places dels Països Catalans, un camí d'èxits amb el creixement progressiu de la colla. Hem fet pilars i castells a la Plaça de la Font de bao, però també al Canigó, a la Porta dels Països Catalans, a Palma, Maria, Agost; al peu del monument de Guardamar, a Barcelona a Rius i Taulet, però també Plaça sant jaume per la Mercè, a Montserrat, a València, i a més de 100 altres places catalanes.
Amb els castells nos han fet conèixer arreu del territori català, nos hi sem manifestat a favor dels nostres drets i en contra de perjudicis i injustícies.

Els castells nos han permès fer intercanvis i nos han iniciat a una manera ben catalana de fer la festa. Si avui toquem gralla, piquem sus de percussions, fem correfocs, construïm falcons, fem ballar Hamlet, ... ho devem a la gent que va donar l'empenta quan no era del tot evident.

El 22 de gener celebrarem aquests 15 anys i serem uns quants a recordar el Josep, l'home sense el qual el 22 de gener només celebraríem sant Vicenç