Les tradicions populars, eines al servei de la llengua
Com cada any des del 1997 fem intervencions a centres escolars per a fer viure la llengua catalana i transmetre tradicions populars.
Quan el 1995 va néixer Aire Nou, encara no se sabia que un dia seria un referent de la cultura popular a Catalunya Nord. En aquest moment els socis s'iniciaven a la sardana, participaven a un taller de llengua o a conferències.
El 1997 la creació dels Castellers del Riberal va revolucionar l'entitat, la va fer sortir dels límits de Bao. Evidentment les actuacions castelleres per les Festes Majors són els actes amb més visibilitat, però també hi ha hagut molts actes, quasi invisibles, aquests que se realiten al centres escolars i que no surten dels centres, són actes d'iniciació a tradicions populars: els castells, falcons, percussions i també, més puntualment a fer balls de banyetes... el tot en llengua catalana evidentment.
El centres són La Bressola, Arrels, però també unes escoles amb fileres bilingües o amb català de manera opcional. Així hem recorregut la Plana del Rosselló, el Vallespir i el Conflent, explicant la nostra identitat, les nostres peculiaritats. Hem intervingut a escoles primàries, a col·legis, liceus... i fins i tot havíem anat a fer intervencions a l'escola normal de mestres, per a mestres.
Enguany entre el maig i el juny hem intervingut a Arrels Vernet i La Bressola del Vernet ha vingut dues vegades al nostre local.
Experiències importants per una mainada que no té contacte amb la llengua catalana a fora de l'escola, aquesta mainada descobreix que la llengua catalana té vida també a fora del recinte escolar.
Multiplicar aquestes intervencions, proposar lleures en la llengua pròpia del país, un repte per a tots els amants del català.
aquest divendres 7 de juny, uns 45 nines i nins de la Bressola del Vernet han pogut fer pilars, pinyes, falcons i ritmes de percussions.
Un agraïment als mestres que proposen aquests intercanvis i als intervinents airenovencs que han participat tot al llarg d'aquests anys.
Un mestre de català deia:
"ensenyant la llengua catalana a Catalunya Nord és com donar un carnet de conduir votures en un país on no hi ha carreteres"
Nosaltres no tenim els mitjans d'oferir carreteres a tota aquesta mainada, però sí que els permetem seguir camins. Els permetem trobar espais on poden fer servir la llengua catalana amb una certa normalitat, sempre i quan els airenovencs conscients s'esforcen mínimament a aplanar els camins.