“Qui perd els orígens perd la identitat”

cantava als anys 70 el cantautor de Xàtiva Raimon.

Doncs bé, és aquesta motivació, la de recuperar el que és propi de la nostra terra i de la seva gent, que Aire Nou de Bao ha organitzat, un any més, la celebració de l’Identi’CAT. Enguany la trobada de la catalanitat a Catalunya Nord ha arribat a la seva tretzena edició, i es pot afirmar sense complexes que ha estat tot un èxit, tant pel que fa a la qualitat dels actes com a nivell d’afluència i participació de la gent.

L’Identi’CAT 2014 va arrencar el dimecres 28 de maig amb un concert de cant coral que es va dur a terme a l’església romànica de Sant Feliu d’Amunt. La cantada va córrer a càrrec dels cors perpinyanesos Solstici i Sine Nomine, que van poder fer gala del seu potencial musical gràcies, entre d’altres, a l’excel•lent ressonància de la sala feliuenca.

L’endemà els actes es van traslladar a Pesillà de la Ribera, on va tenir lloc la vigília castellera.
Menys d’una setmana després de La Bressolada, les quatre colles castelleres de Catalunya Nord es van tornar a reunir a plaça. Aquesta vegada els Pallagos del Conflent van descarregar dos pilars de quatre, el tres de sis, el quatre de sis, el tres de cinc amb agulla net i tres pilars de quatre.

Els Angelets del Vallespir van iniciar llur actuació amb un intent desmuntat del pilar de quatre. A continuació van descarregar el quatre de cinc net, després del qual van desmuntar el tres de cinc i la torre de cinc neta i el pilar de quatre.

Per la seva banda, els Castellers del Riberal van descarregar dos pilars de quatre, el quatre de sis amb agulla, el tres de sis amb agulla, la torre de sis i tres pilars de quatre.

La sorpresa de la jornada la varen donar les camises taronges els Mangoners de la Universitat de Perpinyà.
Així doncs, tres mesos després del seu bateig, els Mangoners varen reeixir a descarregar un pilar de quatre, la torre de cinc, el tres de sis amb acotxaneta i un altre pilar de quatre de cloenda, així com van intentar el quatre de cinc.

Després de l’actuació, el grup teatral El Galliner va interpretar “El món vist de dalt”, comèdia escrita per l’autor del Vallespir Miquel Sargatal. Una comèdia basada amb l'aiguat del 40, un aiguat que ha deixat petjades a l'inconscient col·lectiu... i a begades personal.

La vesprada de divendres l’Identi’CAT va arribar a Bao amb el concert “Entre tots ho farem tot”. Dos components del grup de rock del Berguedà Brams (entre d’altres formacions), Titot i David Rosell, varen acompanyar els mainatges de l’escola Arrels, el Taller de Música Tradicional, la Cobla del Conservatori de Perpinyà, els Sorollosos i les Gralles del Riberal, per tal de realitzar conjuntament un espectacle musical d’autèntica excepció.

Ball de Banyetes, després del qual hi va haver xicolatada i cremat per a tothom.

La nit del divendres va finalitzar amb un Ball popular al so de les Gralles del Riberal.

Dissabte, a partir de les tres de la tarda, la plaça del fogar, la plaça de l’església i la sala de festes de la Vilbau van acollir alguns dels plats més forts de la trobada d’enguany. La primera de les places esmentades va ser el punt de trobada de les diverses colles de cultura popular que, abans de compartir les seves actuacions, van tenir l’oportunitat de saludar-se tot jugant a les bitlles catalanes.

Al cap d’una estona un passavila va conduir la gent fins la Casa de la Vila de Bao, on els Castellers del Riberal van aixecar un pilar després de les actuacions dels Sorollosos del Riberal i els bastoners berguedans Cop de Garrot. El passavila va finalitzar a la plaça de l’església, on tot seguit va tenir lloc l’actuació de les colles castelleres de Berga, Rubí i el Riberal.

Les camises blau fosc de Berga varen lluir descarregant dos pilars de quatre, el quatre de sis amb agulla, el quatre de set, el tres de sis amb agulla, dos pilars de quatre i tres pilars de tres.

Els Castellers de Rubí, dues setmanes després de l’actuació en terres del Vallès, es van desplaçar al Rosselló, tornant a coincidir d’aquesta manera amb els verds del Riberal. Aquesta vegada els vermells van descarregar un pilar de quatre, el tres de cinc amb acotxaneta net, el quatre de cinc amb agulla net, el tres de cinc amb agulla net, un altre pilar de quatre i dos pilars de tres.

Finalment, els amfitrions es van tornar a superar i van dur a plaça la millor actuació de la temporada i de la plaça descarregant dos pilars de quatre, la torre de sis amb figuereta, el cinc de sis, el tres de sis aixecat per sota, un pilar de cinc i molts pilars de tres.

A la nit la sala de festes de la Vilbau va acollir la presentació del darrer disc dels alcoians El Diluvi, “Motius”.

El concert s’havia de dur a terme a la plaça del fogar, però el fort vent que va bufar va obligar als organitzadors de l’esdeveniment a traslladar l’espectacle a l’interior per motius de precaució. No obstant, el vent esmentat no va impedir que la gent, un cop finalitzada la primera part del concert, sortís a l’exterior per tal de participar del tradicional correfoc, enguany a càrrec dels Diables d’Alforja i els Diables i Bruixes del Riberal.

Finalment La Troba Kung-Fú va regalar una actuació amb la qual el públic (que pràcticament omplia la sala) va ballar i gaudir de valent, com és habitual en els concerts de la formació de la Garriga.

Ball de Banyetes va portar els Gegants d'Argelers, de Taltahull, d'Alforja, de la Bisbal d'Empordà, els Pastorets de Vilafranca, els Bastoners de Berga pels carrers de Bao fins al carrer de la Tramuntana on s'hi va descobrir la rajola, un acte de normalització lingüística. Més tard tothom que ho volia podia ballar sardanes tocades per la Cobla Mil·lenària a la Plaça del Fogar

L’Identi’CAT 2014 va finalitzar amb una paella valenciana, dinar amb el qual els airenovencs (així com els components de les altres colles que van poder restar fins al final) van llepar-se els dits, al temps que recuperaven les energies dipositades en la celebració de la tretzena trobada de la catalanitat a Catalunya Nord.

Perquè, tal i com hem dit al principi tot citant al cantautor Raimon, qui perd els orígens perd la identitat. I doncs, totes les nostres energies i moltes més seran necessàries per tal de seguir defensant la llengua i la cultura pròpies d’aquest territori. Territori que, malgrat pesi a tants “il•lustrats” que s’omplen la boca de valors suposadament republicans i democràtics, no ha deixat mai de formar part de la nació catalana, la qual, avui i sempre, s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

les fotografies