Skip to main content

Ressenyes

Trobada de bestiari a Tuïr 2024

El 20 de juliol a la nit els airenovencs acompanyaven Hamlet a la capital dels Aspres

 Cada juliol, Tuïr celebra la catalanitat, els reguitnaires poden disfrutar amb una Trobada Gegantera a la tarda i una Trobada de Bestiari de foc a la nit.

Per nosaltres la festa va començar a partir de les 7 de la tarda, tornant de Trilhà, amb una excel·lent fideuà. 

A quanrts de 10 els Gegants feien un ball comú abans de deixar els carrers al bestiari.

Enguay hem encapçalat el seguici de foc.

a les 10 en punt Hamlet, els Diables, Bruixes i Sorollosos del Riberal obrien el passavila. Hi participaven també els Dracs de Martorell, la Malèfica del Coll, i l'Associació Voliaks d'Oliana.

Un agraïment a l'organització, a l'Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya, i felicitacions a Diables, Bruixes, Sorollosos per la participació.

 

 

Identi'CAT 2024 dia 2

Identi'CAT 2024 dia 2

09 Mai 2024

Dijous 9 de maig, a Pesillà

Aquest dijous a partir de les 3 de la tarda Gralles i Sorollosos despertaven els pesillanencs veïns de la Plaça Major, aquests que feien la migdiada.

Durant 30 minuts han presentat les darreres músiques que tots dos grups assagen conjuntament.

 a les 15.30h Pallagos del Conflent i Castellers del Riberal obrien la primera actuació castellera d'Identi'CAT amb pilars de 4 simultanis.

El Riberal hem obert ronda amb un 3de6, 3de6 amb agulla i Torre de 6 abans de tancar l'actuació amb un pilar de 4 aixecat per sota.

Els Pallagos han descarregat un 3de6, un 4de6 i carregat un 5de5 net abans de tancat l'actiuació amb un pilar de 4.
Ambdues colles aixecaven pilars net de 3 i de 4 per a acomiadar-se.

Tot seguit Ingrid per a Vèncer la DNAI presentava l'associació i començà la subhasta de lots diversos i variats: jocs, llibres, CDs, DVDs, i altres lots.

A les 5.30 en Jaume Barri feia ballar els castellers però també el públic sempre present. 
La tarda se tancava amb un pa amb tomàquets compartit.

Un agraïment a l'associació Pau Berga, a la municipalitat de Pesillà, als Pallagos del Conflent per la col·laboració 

Felicitacions a tots els participants: castellers, gralles, sorollosos, Jaume Barri i a l'associació Vèncer la DNAI.

Més fotografies

 

El crim

El crim

27 Abril 2024

L'Helina ha guanyat el premi Renada Laura Portet dels col·legis en el marc de la Nit de Sant Jordi organitzada per Òmnium Catalunya Nord

Vos n'oferim el text i felicitem la guanyadora:

EL CRIM

Aquest vespre, sis persones venen a menjar a casa meva. Sempre m'ha agradat tenir gent a casa, amics, família... Però avui són els meus col·legues de treball que tenen l'honor de menjar al voltant de la meva taula.

El menú: en aperitiu, pa amb tomàquet i pernil salat. En entrant, amanida catalana amb botifarra blanca. En plat principal, boles de picolat i, de postres, mel i metó amb vi Maury.
Penso posar-los tots en una gran taula que tinc en el menjador, però per a l'aperitiu les butaques i el sofà de la sala d'estar aniran molt bé. Al costat de la porta que des de la sala d'estar porta a la cuina, hi haurà una taula amb les ampolles de vi i els gots. A més a més, a la taula principal hi seran presentats el pa amb tomàquet i els plats de pernil salat. He passat més d'una hora a preparar-ho tot, però ara tot està perfecte.
Primer de tot tinc una bola a la panxa. Fa un mes que estic en aquesta empresa i estic una mica nerviosa. Ara bé, els meus col·legues són molt simpàtics, però sempre tinc la sensació d'estar inferior a ells. M'esforço de quedar-me quiet i de calmar-me, quina emoció! Només queden cincs minuts abans que el primer convidat arribi. “Tot anirà bé” em confesso de pensar. Tot anirà bé! Dono un darrer cop d'ull al menjador i a la sala d'estar. Tot bé!

El timbre sona per sisena vegada. Ja han arribat la senyora Garcia i en senyor Garcia (aquest darrer és el cap de l'empresa!), la senyora Serradell, el senyor Vidal i la senyora Puig. Per això no tinc cap sorpresa quan obro la porta de trobar-me amb el fill del cap, en senyor Garcia júnior, com l'anomena tothom.

  • Benvingut al meu pis, senyor Garcia!- li dic fent-li la senyal d'entrar.
  • No podeu saber com estic de content de vos veure. Quina vista que teniu en aquest pis!- S'entusiasma ell mirant per la finestra.- Seu a la segona planta, oi?
  • Tercera, senyor.

Entrem a la sala d'estar on tots els convidats són asseguts o drets.

  • Ara que tothom ha arribat, voldria donar-vos la benvinguda! Per això us proposo de compartir amb mi una copa de vi.
  • Molt ben dit!- s'entusiasma la senyora Serradell.

Agafo l'ampolla de vi, ja oberta per en senyor Vidal, i començo a servir-lo als meus convidats. Una vegada tots els convidats són servits, en senyor Garcia s'aixeca i diu amb molt entusiasme:

  • Aixeco el meu got en aquest súper sopar que ens ha preparat el nostre súper amfitrió!

Unes quantes persones aplaudeixen mentre que altres van a buscar un lloc on seure. Tots esperem que en senyor Garcia faci un glop de vi per beure'n un nosaltres també. En senyor Garcia porta el seu got als seus llavis i fa un glop. Tot d'un cop esternuda una vegada, i un altre, i un altre fins que la seva tos es torna molt forta.

  • Senyor Garcia, aneu bé?- Li demano.
  • S'està estufegant!- Crida la senyora Garcia mig marejada.
  • Un got d'aigua, ràpid?!- Demana la senyora Serradell.

Corri cap a la cuina i agafi un got, l’ompli d'aigua i surti de la cuina en un pas de cursa.

  • Massa tard senyora, ja és mort.-M'informa en senyor Vidal.

La senyora Garcia s'acaba de marejar i cau al sofà. La senyora Puig es posa a fer petits crits en intervals regulars i en senyor Garcia júnior corre cap al cadàver del seu pare per donar-li bufetades i verificar que sigui ben mort. Sols en senyor Vidal ha guardat la sang freda, el que m'estranya molt.

  • Hem de trucar a un metge.- Ordena d'un to molt calma.

Agafo el mòbil i m’ocupi de calmar l’estrès que creix en mi. El telèfon sona, que em sembla una eternitat, fins que finalment algú respon. Expliqui ràpidament la situació a la persona que tinc al telèfon. Uns quants minuts més tard una colla d'infermers i metges entren a la sala d'estar i inspeccionen el cos mort estirat al mig de la sala.

  • Aquest senyor no ha mort de manera natural.- Explica l'infermer.- Ha estat enverinat.

La senyora Garcia que havia tornat a trobar els seus esperits es torna a marejar una altra vegada.

  • Truquem a la policia!- Ordena una altra vegada en senyor Vidal.

Més tard, uns quants policies i un detectiu entren al meu pis.

  • Que ningú no es mogui i toqui res.- Ordena amb una veu forta el detectiu. Soc en detectiu Lurin i m'encarrego de trobar qui de vosaltres ha matat
    aquest senyor. Per començar, m’entretindré amb vostè ''amfitrió'' abans de parlar amb vostès un per un.

Porti el detectiu Lurin cap a la cuina.--------

  • Senyor, li prometi no haver matat aquest pobre home. També voldria afegir que no tinc cap idea de qui ha matat en senyor Garcia. A més a més, voldria conèixer cada etapa de la vostra investigació i els resultats que donen.
  • Tots en aquest pis podeu ser l’assassí, i per això us tractaré a tots exactament de la mateixa manera. Us posaré unes quantes preguntes. Us puc proposar de col·laborar amb nosaltres i que així sigueu al cas de tot el que aprendré, després d’entrevistar-me amb vostè.
  • Molt bé. Us juro en retorn que us respondré sense amagar res i sent la persona més transparent possible.
  • Vet aquí alguna cosa que em facilita molt la feina. Primera pregunta: Éreu molt propers amb el senyor Garcia?
  • Pas tant, teníem una relació de patró amb el seu empleat. A més, només fa un mes que soc en aquesta empresa i no he pogut massa compartir amb el senyor Garcia. Només sé que va arribar fa un any i que va agafar el lloc de la senyora Serradell, que a la base era la cap.
  • En conclusió, no sabíeu res del vostre patró, a part que va agafar el lloc a la senyora Serradell.
  • Fa uns quants mesos que la gent diu que la senyora Garcia l'enganyava amb el senyor Vidal. A més els dos tenen un fill, en senyor Garcia júnior, com tothom li diu, que té uns quants problemes de sous aquest període. També es diu que en senyor Garcia li va abaixar el salari a la senyora Puig.
  • Ah sí, quina colla! Tots tenen un bon motiu per a matar en senyor Garcia!

Ja feia uns quants minuts que el detectiu estava parlant amb el senyor Vidal i de la sala d'estar es podien sentir uns quants crits. Ja havia parlat amb cada persona present en el meu pis. La policia s’havia endut el cadàver en un camió i els meus col·legues estaven parlant de les seves hipòtesis de qui hauria pogut matar el nostre patró. De sobte, la porta es va obrir i en senyor Vidal en va sortir en un pas precipitat.

  • El detectiu us vol veure.- Em va cridar mig a sobre.

Entro en la cuina i veig el detectiu fent els cent passos a davant de la pica.

  • Ja tinc una petita idea del nostre home, però no estic segur del tot- M'explica ell d'un to alt.
  • El nostre home heu dit?
  • Sí, en senyor Vidal. Em sembla molt sospitós. A més a més, tindria una bona raó d'haver matat en senyor Garcia, sabent que no es podia casar amb la senyora Garcia si no es divorciava amb el seu legítim marit. També a la manera amb la qual m'ha respost quan li he fet l'interrogatori... Però això no vol dir res, tothom seria estressat davant d'un detectiu que li demana si ha matat o pas.
  • És clar!
  • Primer de tot hi ha unes quantes persones que penso que no són culpables, com el senyor Garcia júnior. Si hagués volgut matar el seu pare, ho hauria pogut fer en múltiples ocasions; durant els àpats de família o altres moments en que es veien.
  • Ben segur.
  • També penso que podem treure la senyora Puig. Per recuperar els seus sous només hauria d'esperar el mes que ve o portar el seu cap al tribunal. No és una raó prou de pes per matar una persona.
  • No existeixen raons per matar a gent!
  • Estem d'acord, però no pensem tots igual. Ens queda la senyora Serradell. És veritat que el pobre home li va agafar el seu lloc a l'empresa. En aquest cas no tinc cap hipòtesi.
  • Ens queda la senyora Garcia, la dona del mort.
  • Ara hi vinc. El sol motiu que coneixem és el mateix que el del senyor Vidal. Ella tampoc no es podia casar de nou sense divorciar-se amb el senyor
    Garcia.
  • Però d'aquí a matar-lo... Una senyora tan feble a més...
  • Que hauria ben pogut jugar a la comèdia…- Va acabar el detectiu- No, ella i el seu nòvio em semblen molt sospitosos. Però ara passaré a la tercera etapa de la meva investigació.
  • Quines eren les altres?
  • La primera és qüestionar els nostres sospitosos, la segona, fer deduccions. La tercera verificar les proves materials i la quarta confirmar les nostres
    deduccions. Si no arribem a la quarta tornem a la segona.
  • Doncs suposo que ara anirem a veure les ampolles de vi i els gots per a verificar que no hi hagi traces de verí o empremtes digitals.
  • Exacte! Heu llegit uns quants polars, no?
  • Dos o tres, sí.

Tots dos passem a la sala d'estar. Tots els col·legues han callat i miren el detectiu agafar l'ampolla i olorar el vi. Una vegada aquest examen és acabat, agafa el got del patró mort i mira les vores i les empremtes de llavi que s'hi han deixat.

  • Qui era assegut al costat de la taula on era deixat el vi?
  • En senyor Vidal.- Responc, veient que ningú respon.
  • I qui ha obert l'ampolla?
  • En senyor Vidal.- Responc una segona vegada.
  • Ben segur. Senyors i senyores vet aquí la resposta de tot aquest enigma!

La senyora Garcia deixa anar un crit. El senyor Vidal no para de bellugar-se. La resta es queden quiets bocabadats mirant el detectiu Lurin.

  • Teniu raó d'inquietar-vos senyor Vidal.- Totes les mirades es giren cap a ell- Sapigueu tots que va ser el senyor Vidal qui va enverinar el vostre cap! tothom deixa anar un gemec- I sí, quan el vostre amfitrió estava obrint la porta al senyor Garcia júnior i que tots vosaltres éreu aquí saludant-vos, i parlant de tot i de res, en senyor Vidal ho va aprofitar per encetar l'ampolla...
  • Però si hagués posat el verí a l'ampolla tothom hauria pogut ser enverinat! va contestar la senyora Puig.
  • Per això no va posar el verí a l'ampolla, sinó al got directament.--
  • Com sabeu que era el got del senyor Garcia?- vaig preguntar incrèdula.
  • Sabent que en senyor Garcia era la persona més important aquí present, hi havia moltes possibilitats perquè el servíssin primer. En això no podem amagar que en senyor Vidal hagi sigut molt intel·ligent. Per acabar, després d'haver posat el verí al got, on queden restes, el cap és mort, deixant la possibilitat a la senyora Garcia de casar-se amb qui vulgui. Aquest crim ha estat fet amb molta habilitat.

Uns agents de policia que s'havien quedat a davant de la porta del pis es van emportar el senyor Vidal i la senyora Garcia (acusada d'haver estat còmplice de l'assassinat) a la comissaria.

La resta dels meus col·legues van tornar a casa seva després d'haver, breument, menjat el sopar que jo havia preparat.

El cadàver va ser enterrat.

I jo vaig continuar la meva vida mantenint el contacte amb el detectiu Lurin, perquè mai se sap...

Helina Douady Vidal